Per
un problema tècnic, aliè a la voluntat de l'autor, en la sincronització
de texts i imatges del bloc; em veig en la necessitat d'aturar-lo
momentàniament fins a poder recuperar tota la informació (gràfics) continguda.
Natura i Medi Ambient de Catalunya
dimarts, 20 de maig del 2014
dilluns, 19 de maig del 2014
Interessant article: Economia Climàtica Demencial
Paul Robin Krugman (Nova York, Estats Units, 1953). Economista, divulgador i periodista nord-americà. Keynesià, partidari de la intervenció pública en l'ambit econòmic. Fou conegut pel gran públic a rel de les seves crítiques a les polítiques econòmiques i generals de l'administració de George W. Bush. Actualment és professor d'Economia i Assumptes Internacionals a la Universitat de Princeton.
L'any 1991 l'Associació Econòmica Americana li va concedir la prestigiosa medalla John Bats Clark Medal. El 2004 fou guardonat amb el Premi Princep d'Astúries de Ciències Socials i el 2008 amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis sobre els patrons i la localització de l'activitat econòmica.
Claus de la Notícia
En aquest article fa una sèrie de reflexions sobre el que espera que succeeixi en el seu país (i per tant de gran transcendència en tot el món) quan la EPA (Organisme de Protecció Mediambiental) anunciï les properes (i podríem dir quasi les primeres) normes importants destinades a aturar el canvi climàtic.
Considera que per fi la política climàtica pot estar arribant a alguna fita i alerta sobre el perill que una "política climàtica demencial" a càrrec de grups de pressió i, sobretot, del partit republicà s'interposi -un cop més- en el camí de les solucions.
En l'article, analitza molt durament la forma d'actuació dels republicans, que acostumen a "llançar-se com a feres contra totes les restriccions, fins i tot les que són clarament més necessàries". També ironitza sobre com els republicans utilitzen sistemàticament l'etiqueta de "marxista" per desqualificar les polítiques socials i ambientals de l'adversari partit demòcrata.
P. R. Krugman també dóna la culpa als propis republicans ja que, degut a la seva oposició sistemàtica i inflexible a tota classe de política climàtica, ha fet que les mesures executives de la Casa Blanca siguin la única via per la que es pugui avançar.
