Balanç meteorològic de l’any 2011 (1º part)

L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya

 

 Amb la perspectiva de l’any 2011 ja finalitzat, podem fer un balanç de com ha estat la seva meteorologia.

Claus de la noticia:

• Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (1), l'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya. La temperatura mitjana de l’any 2011 ha superat la mitjana climàtica al conjunt del país i ha estat un dels anys més càlids que s’han enregistrat a Catalunya, amb valors semblants als dels anys 2009, 2006 i 2003.

Pel que fa a la precipitació acumulada, el 2011 ha estat plujós a bona part de la meitat est del país, especialment al litoral Central, mentre que ha estat un any sec a la meitat oest, sobretot al Prepirineu lleidatà.

• Segons l'AEMET (Agencia estatal de Meteorologia) (2), l'any 2011 es confirma com el més càlid de la sèrie històrica. L'any 2011 ha estat extremadament càlid, amb una temperatura mitjana estimada de 16,0 º C, que supera en 1,4 º C al valor mitjà normal (període de referència 1971-2000). Es confirma com el més càlid de la sèrie històrica, amb una temperatura mitjana una mica superior a la de l'any 2006 que amb 15,9 º C havia estat el més càlid fins al present.

L'any 2011 ha resultat més sec del normal en el conjunt d'Espanya, essent el dèficit de pluges més acusat en l'extrem nord peninsular i en algunes zones de l'interior de la meitat sud. La precipitació mitjana a Espanya, que s'estima què va ser al voltant dels 565 mm., s'ha situat un 13% per sota del normal (període de referència 1971-2000).

• Segons la OMM (Organització Meteorològica Mundial) (3), Les temperatures mundials de 2011 són actualment les dècimes més altes registrades i superen a les de qualsevol dels anys anteriors durant períodes de “La Niña”, que solen influir a la baixa en la temperatura. Els 13 anys més càlids s’han registrat, sense excepcions, durant els 15 any transcorreguts des del 1997.

La concentració de gasos hivernacle en l’atmosfera ha assolit nous màxims. S’està apropant molt ràpidament a uns nivells que podrien reflectir un augment d’entre 2 a 2.4ºC  en la temperatura mitjana mundial.

Segons estimació provisional de la OMM, durant 2011 (entre gener i octubre) la temperatura de l’aire, en la superfície de la terra i del mar, es situà en 0,41 ºC ± 0,11 ºC per damunt de la mitjana anual del període 1961–1990, que va ser de 14,00 ºC. L’any 2011 seria, doncs, el dècim any més càlid des de que començaren els registres en 1850. El període 2002-2011 fou, junt amb el 2001-2010, el decenni més càlid registrat fins ara, amb 0,46 ºC per damunt de la mitjana.

Durant 2011, el clima mundial va ser fortament influenciat per l'intens fenomen de “La Niña”, que es va gestar al Pacífic tropical durant el segon semestre de 2010 i va prosseguir fins a maig de 2011. Va ser un dels més intensos dels últims 60 anys, i va estar estretament associat a les sequeres patides a l'Àfrica oriental, a les illes del Pacífic equatorial central i al sud dels Estats Units, i a les crescudes sobrevingudes en el sud d'Àfrica , Austràlia oriental i sud d'Àsia.

L'extensió mínima estacional dels gels marins a l’oceà Àrtic, que es va assolir el 9 de setembre, va ser de 4,33 milions de quilòmetres quadrats. Aquesta xifra va ser un 35% inferior a la mitjana de 1979-2000, i només lleugerament superior al mínim registrada, que es va assolir el 2007. L'extensió dels gels de a l'oceà Àrtic fou, durant 2011, la segona més petita registrada, amb el volum ,més baix en termes absoluts.

Font: Servei Meteorològic de Catalunya. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’any 2011

Font: Servei Meteorològic de Catalunya. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’any 2011

LINKS:
(1) GENCAT: L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya
(2) AEMET: El año 2011 se confirma como el más cálido de la serie histórica
(3) Tiempo.com: 2011, un año cálido a pesar de La Niña. (Michel Jarraud. Secretari General de la OMM)
MeteoPrat: El año 2011 se confirma como el más cálido de la serie histórica
La Vanguardia: El 2011 se perfila como el año más cálido en Catalunya y España
NacioDigital.cat: El 2011, l'any més càlid
VilaWeb: Els estranys canvis de la natura. El diari 'The Guardian' ha obert un mapa col·laboratiu en què els lectors expliquen les modificacions en la flora d'aquest hivern calorós

Detecten toros morts a l'illa dels Bous (Baix Ebre)

Diversos medis de comunicació s’han fet ressò de la notícia de l’aparició de toros morts a l’illa de Vinallop (Baix Ebre), coneguda popularment con l’illa dels Bous.

A més de comentar la notícia, aprofitem per conèixer alguna cosa més sobre aquest interessant espai natural.

Claus de la notícia:

• L’explotació ramadera que existia a l’illa va cessar als anys noranta
• S’hi van deixar alguns exemplars, que hi han anat vivint de forma salvatge i possiblement reproduint-se sense control, amb una vegetació cada molt escassa per a la seva alimentació
• Agricultura va confirmar la mort de quatre toros, encara no en pot confirmar les causes
• De moment la Generalitat alimentarà els 17 toros abandonats a l’illa dels Bous
• Els animals estan, ara per ara, massa febles per poder-los anestesiar per els anàlisis preceptius. S’alimentaran, per intentar que es recuperin físicament i serà aleshores quan es faran les analítiques oportunes
• El director dels Serveis Territorials del Departament d'Agricultura a les Terres de l'Ebre ha deixat clar que la responsabilitat d'aquesta illa és del Ministeri de Medi Ambient, concretament de la Direcció General de Costes. Amb tot, la Generalitat ha decidit actuar-hi per acabar amb aquesta polèmica


Links:
Canal 324 notícies. L'illa dels Bous quedarà buida la pròxima primavera
L'Ebre Digital.cat Detecten braus morts a l'illa dels Bous
Canal 21 Ebre. L’illa dels Bous es quedarà buida
Lamalla.cat. L'illa dels Bous es queda deserta
El Periódico.cat. La Generalitat no analitzarà ara les morts de toros a l'Ebre
Vídeo a Youtube.  Imatges de l'illa dels Bous (Tortosa-Vinallop)
Descripció de l’Illa de Vinallop. Inventari de zones humides. Generalitat de Catalunya (pdf)

Catalunya duplica, en els darrers 20 anys, el territori malmès per l'home

Catalunya duplica, en els darrers 20 anys, la superfície de terra malmesa per l'acció de l'home

Interessant article d'Albert Punsola al diari Ara (11 de gener de 2012) Veure la notícia


Claus de la notícia:

• L'article es basa en les declaracions del professor Josep M. Alcañiz, investigador del Creaf i professor de la UAB i pren com a referència les dades recollides en el Mapa de les Cobertes de Sòl de Catalunya, elaborat pel Creaf.
• L'acció humana té un pes decisiu com a causa de la degradació del sòl.
• Exemples de causes que produeixen aquesta degradació: la sobreexplotació agrícola, la sobrefertilització, la introducció excessiva de purins o de fangs provinents de les depuradores.
• Pel contrari, la contaminació industrial dels sòls està essent més controlada en els darrers anys.
• Un problema greu ho representen els milers de solars, fàbriques i espais abandonats, sovint en zones marginals o perifèrics dels nuclis urbans.


Links:
Article d'Albert Punsola al diari ARA: "El sòl català degradat"
JM Alcañiz i altres (2005). El paper dels sòls de Catalunya en el canvi climàtic
JM Alcañiz i latres (2011). Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Sistemes naturals i diversitat biològica: els sòls. Pag 409

Visor Natura 2000 a Eye on Earth

Dins del projecte EyeonEarth poden trobar-hi una nova versió del Visor cartogràfic de Natura 2000. Es tracta d’una eina molt simple d’utilitzar i que aporta una informació molt interessant sobre la distribució de les àrees incloses en la Xarxa Natura 2000.

 Visor Natura 2000

  Visor Natura 2000. Detall informació de les Regions Biogeogràfiques i la Xarxa Natura 2000 a Catalunya

Natura 2000 és una xarxa ecològica d'àrees protegides que van ser establertes per garantir la supervivència de les espècies i Hàbitats més valuosos d'Europa.

Natura 2000 es basa en la Directiva sobre Aus de 1979 i la Directiva sobre Hàbitats de 1992. La infraestructura verda ofereix serveis per la salvaguarda dels ecosistemes i per assegurar que els sistemes naturals d'Europa mantinguin la seva qualitat.

Els mapes de fons utilitzats en el visor han estat subministrats per Bing Maps (© 2011 Microsoft). La cartografia ambiental està elaborada per l’European Environment Agency (EEA):

     • Natura 2000 (EEA)
     • Zones designades per CDDA (EEA)
     • Regions biogeogràfiques (EEA)
     • Corine Land Cover 2006 (EEA)
     • Programa LIFE (EEA)
     • Zones Econòmiques Exclusives (EEA)

El Geocoder utilitza la tecnologia de Google. Base de dades consolidada i publicada el: 02.07.02.2011

Links:
  - EyeonEarth
  - Visor Natura 2000
  - Sobre la Xarxa Natura 2000
  - Natura 2000 data - the European network of protected sites
  - Natura 2000 Links

Canvi climàtic. La repercussió de la pujada del nivell del mar en la costa catalana

Un dels efectes del canvi climàtic és el desglaç dels pols. L'augment del nivell del mar depèn de molts factors i les prediccions varien (article de Marta Baucels al diari Ara.cat).

El diari Ara.cat ens proposa un gràfic molt interessant en el que es mostren les modificacions que podria patir la costa de Catalunya, pel desglaç dels pols, a conseqüència del canvi climàtic. Podeu veure com seria la costa de Catalunya si creixés el nivell del mar en aquest infogràfic:

                                                                           (Font: Ara.cat)

Gràfic de la repercussió de la pujada del nivell del mar en la costa catalana

Claus de la notícia:

• La pujada de 60 centímetres del nivell del mar és el pitjor escenari possible que prediu el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU per al proper segle. A Catalunya, suposaria que desaparegués el Delta de l'Ebre –la imatge mostra l'aigua en calma, és a dir, quan plogués pujaria la marea–.
• Pujada de 10 metres del nivell del mar: entrem al terreny fictici, fora de les prediccions científiques. Venècia, Londres, part d'Holanda, la meitat de Bèlgica, el nord d'Alemanya, Dinamarca sencera o Los Angeles desapareixerien. A Barcelona, només amb 3 metres de pujada, Montjuïc seria una illa i l'aigua arribaria fins la plaça Molina.
• Pujada de 20 metres del nivell del mar: amb aquest augment tindrien seriosos problemes Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i els Països Baixos per no ser inundats. A Catalunya, els aiguamolls de l'Empordà haurien desaparegut, i les poblacions de costa haurien d'haver instal•lat sistemes extensos de dics per no ser inundades.
• Pujada de 30 metres del nivell del mar: els règims dels rius també es veurien molt afectats per una pujada important del nivell del mar, ja que els seus trams finals augmentarien molt. Caldria protegir-ne el cabal amb estructures de formigó, per exemple, per evitar que es desbordés i afectés poblacions properes.
• Pujada de 40 metres del nivell del mar: una pujada important també tindria efectes que a simple vista poden no ser previsibles. Podria provocar canvis en la salinitat i en la temperatura dels oceans, cosa que modificaria els corrents marins. Aquests són determinants per al clima, de manera que això podria tenir efectes imprevisibles en el clima global.
• Pujada de 50 metres del nivell del mar: tindria un efecte sobre la costa catalana que en canviaria radicalment la fesomia respecte de l'actual. Les localitats marítimes haurien o bé desaparegut o s'haurien hagut de fortificar d'alguna manera, canviant també tots els sistemes de clavegueram i les seves sortides.
• Pujada de 67 metres del nivell del mar:  seria el que pujaria el nivell del mar si es fongués completament el gel de la Terra. La població potencialment afectada al món serien uns 2.200 milions d'habitants –tenint en compte la població actual–, i l'àrea potencialment inundable seria de 13.285 milions de quilòmetres.

Font:
Article de Marta Baucels al diari Ara.cat
Infografia Ara.cat

Els Pirineus: màgia i fantasies

Secrets i llegendes d'una serralada mítica.

Voldria començar l’any amb la referència a un bonic i interessant article, publicat pel escriptor Pep Coll  a la revista Mètode, sobre l’origen dels Pirineus. Les seves referències a les plantes màgiques, les llegendes i a alguns animals dels Pirineus ens ajuda a veure un altre aspecte d’aquesta serralada tan important en la natura del nostre país.

Llegenda popular:
"Conten que, al principi dels temps, Déu va fer el món llis i pla com el palmell de la mà. Aviat, però, el va trobar massa monòton i va voler donar-hi una mica de varietat posant-hi muntanyes. Va omplir un sac de rocs, se'l carregà al coll i va anar a fer un volt per l'esplanada d'aquell món nou de trinca. De tant en tant, quan es cansava de camí pla, treia una pedra del sac i la llençava al seu davant. Tot just tocar a terra, la pedra creixia i creixia fins convertir-se en una muntanya. Vet aquí que quan Déu passava per l'indret on avui hi ha els Pirineus, se li va rebentar el sac sense adonar-se'n, de manera que va deixar al seu darrere una llarga escampadissa de pedres. Aquest és l'origen dels Pirineus".  (seguir llegint)

Claus de la noticia:
      • La formació dels Pirineus
      • Refugi de llegendes i de pràctiques de màgia
      • La muntanya herniada
      • Secrets de les plantes
      • L’indret on el bou es va aturar
      • Origen llegendari de Lles de Cerdanya

Pep Coll. Escriptor, (Pessonada, Pallars Jussà. 1949). Premi Sant Jordi 2007 per la novel•la "Les senyoretes de Lourdes".

Referències:
Pep Coll
Revista Mètode (escrit complet)
Article a VilaWeb

Inici del bloc

Desprès d’alguns dubtes sobre l’objectiu d’aquest bloc i d’algunes proves sobre el seu disseny, decideixo iniciar-lo com una manera de deixar constància de les principals notícies sobre el dia a dia del medi ambient i de la natura a Catalunya; com una mena de diari sobre el nostre entorn natural.