dijous, 6 de desembre del 2012

Catalonia at Night (Earth at Night) o la contaminació llumínica terrestre i el canvi climàtic


Els científics de la NASA i de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) han donat a conèixer unes imatges sense precedents del nostre planeta durant la nit. Tant per l’àrea abastada com per la resolució obtinguda, les imatges ens permeten una visió sense precedents del nostre planeta. En realitat es tracta d’una composició d’imatges; el resultat ens dona una visió nocturna global de la Terra sense núvols, que mostra la lluentor dels fenòmens d’origen natural i sobretot dels d’origen humà. Tot això amb un detall com mai abans havíem tingut ocasió d’observar.






Espectacular visió nocturna de la Terra. (Earth at Night © Earth Observatory / NOAA)


Visió nocturna de Catalunya (Earth at Night © Earth Observatory / NOAA)

La contaminació llumínica terrestre

L’Earth Observatory ha presentat les imatges obtingudes pel satèl·lit Suomi NPP (Suomi National Polar-orbiting Partnership) de la NASA.

De l’anàlisi d’aquestes imatges i segons han assenyalat els experts, es pot observar que existeix un problema global de contaminació lumínica que, no solament impedeix la visió dels estels, sinó que suposa un gran malbaratament d'energia la qual cosa té un important efecte secundari sobre el canvi climàtic.

Claus de la notícia

Sobre el satèl·lit: 
  • Suomi NPP és un satèl·lit d’observació, que va ser llançat a l'octubre de 2011, amb l’objectiu d’ajudar a millorar les prediccions meteorològiques a curt termini i incrementar els coneixements sobre el canvi climàtic. 
  • Es tracta d’un satèl·lit civil, les seves dades estan disponibles per als científics en qüestió de minuts a hores després de l'adquisició. 
  • Porta un sistema de sensors que pot distingir llums de la nit amb sis vegades millor resolució espacial i 250 vegades millor rang dinàmic (separació dels nivells d'il·luminació) que satèl·lits anteriors. 
Sobre el mapa obtingut: 
  • El mapa de la Terra obtingut, és en realitat una composició d’imatges obtingudes durant nou dies a l'abril i tretze dies a l'octubre de 2012 combinades amb imatges de la base de dades de la NASA. Van ser necessàries 312 òrbites del satèl·lit i 2,5 terabytes de dades per arribar a obtenir una imatge totalment neta i sense núvols de la de superfície de la Terra. 
  • El nou mapa del Suomi NPP ofereix una resolució mitjana de 740 metres per píxel, que comparats amb els 5 quilòmetres per píxel dels DMSP, representa un notable avenç. 
  • A més de les llums de ciutats, el satèl·lit ha captat aurores, incendis forestals i la llum reflectida de la Lluna, fonts que en alguns casos han estat eliminades perquè les llums artificials destaquin encara més. Les flames dels jaciments d'hidrocarburs no han estat retirades, doncs no deixen de ser 'artificials'. Per descomptat, els núvols també han estat retirades. 
  • A la vista de les imatges, queda clar que la nostra espècie s'ha estès per tot el globus. I també que la contaminació lumínica és un problema cada vegada més apressant. Gràcies a aquestes fotografies, la NASA ha pogut donar una visió global de l'empremta humana a la Terra i determinar que la llum que emeten les ciutats i les autopistes són tan nocius per a la Terra com les emissions de gasos. 
Mesures contra la contaminació lumínica: 
  • Per als científics, les imatges mostren ciutats que brillen més del que necessiten i que, a més, aquesta despesa elèctrica està "mal dirigida". En aquest sentit, han explicat que, solament als Estats Units, es gasten milers de milions de dòlars anualment il·luminant "el cel" de la nit, en lloc de voreres i calçades en el sòl. 
  • El resultat de l’augment de l’eficiència en la il·luminació no solament reduiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle, sinó que permetria estalviar diners, reduir l'impacte al món natural i milloraria la visibilitat en el terreny i del cel. 
  • Gràcies a aquestes fotografies, la NASA ha pogut determinar que la llum que emeten les ciutats i les autopistes, són tan nocius per a la Terra com les emissions de gasos.
Línies d’actuació que es proposen:

La il•luminació és una eina bàsica per la seguretat al carrer, per al comerç i pel confort i convivència ciutadana. Cal, doncs, una il•luminació més eficient i sostenible, en funció dels usos i la tipologia de les àrees, barris i places. Cal un disseny particularitzat i adequat a les característiques de cada entorn.

La línia d’actuació no és únicament canviar l’eficiència de les bombetes. Cal que vagi acompanyat d’altres mesures:
  • Il•luminació intel•ligent. Lluminàries que augmenten la intensitat quan hi ha gent a les voreres
  • Fanals més baixos. Amb menys potència il•luminen millor les aceres. Es prioritzen l’enllumenat de les voreres a la de els calçades i que solament s'utilitzi quan sigui realment necessària i en la quantitat que sigui necessària.
  • En quan a la il•luminació de monument i edificis, la priorització és la concentració de les il•luminacions. Concentrar millor la llum sobre zones, edificis o monuments a il•luminar.


Links interesants:

Barcelona agafarà idees pel seu pla lumínic del sistema d’il•luminació de Hong Kong:
Notícia 1 a El Periódico
Notícia 2 a El Periódico

Exemple de models industrials de sistemes d’il•luminació:
Erco 1
Erco 2


Trobareu més informació a:
Per una visió més detallada, vegeu la pàgina interactiva:

dilluns, 27 d’agost del 2012

Vins de muntanya i canvi climàtic



Amb el títol de “Vins de muntanya” en Pep Palau -Assessor gastronòmic, autor de llibres i col•laborador en diferents mitjans de comunicació- escriu una interessant columna en la contraportada del periòdic El 9 Nou.

En aquesta columna, explica com s’estan desenvolupant aquells primers de projectes de viticultura en zones de muntanya a Catalunya: “Es van avançar als temps i aquells projectes que semblaven quimèrics han estat l’avenç en el camí que tants han emprès més tard”

En aquest encertat escrit, en Pep Palau ens dona algunes de les claus per entendre uns dels canvis més interessants que s’estan produint en la viticultura del nostre país:

  • “Factors d’indole diversa s’han agombolat empenyent una nova viticultura muntanya amunt”
  • “El canvi climàtic ha estat determinant”
  • “Una tendència creixent a promoure els productes de la terra, afegida al valor social del vi ha acabat d’ajudar”
  • “Ceps originals d’altres latituds, adaptats al clima i al sòl propis i treballats amb bones pràctiques agrícoles i enològiques ens poden fer gaudir de vins que mai hauríem imaginat”

Font:
Periòdic “El 9 Nou”. Edició del 24 d’agost de 2012. Contraportada.

Més escrits de Pep Palau: Utòpic Bloc - peppalau.blogspot.com

Altres links:
http://123vins.blogspot.com.es/2010/08/vins-de-muntanya.html




dimecres, 8 d’agost del 2012

Efectes de la sequera sobre els nostres boscos









Distribució de la sequera dels boscos al llarg d'un transecte estudiat
entre Barcelona i el prepirineu (vall del Ripoll-Camprodon)

Àrea de distribució del roure martinenc (Quercus pubescens)






Comarca d'Osona

Carretera de Sant Andreu de la Vola al Coll de Bracons (Osona). 8.08.2012
Mateixa zona que l'anterior fotografia. Carretera a coll de Bracons (Osona). 1.09.12



Carretera de Sant Andreu de la Vola al Coll de Bracons (Osona). 8.08.2012

Mateixa zona que l'anterior Fotografia. Carretera a Coll de Bracons (Osona). 1.09.2012


Comarca de la Garrotxa

Carretera d'Olot a Les Preses (La Garrotxa). Exposició NO. 4.08.2012




Carretera d'Olot a Les Preses (La Garrotxa). Exposició NO. 4.08.2012
Mateixa zona que l'anterior fotografia. Entorn de Les Preses (La Garrotxa). Vista des del Coll de Bracons. 1.09.2012




-----



dimarts, 24 de juliol del 2012

Les causes dels incendis forestals (2006-2011)



Recull de dades estadístiques sobre les possibles causes de l'origen dels incendis forestals.

En analitzar aquestes dades, crida l’atenció que la major part de causes (Negligències + Accidentals) es podrien incloure, realment, en el capítol de “Negligències i males praxis”.

Això ens hauria de fer-nos plantejar si realment el que falta és una conscienciació més gran, o sia que fa falta molta més informació a la població usuària sobre la forma de treballar, comportar-se i moure’s prop de zones forestals o amb vegetació.


INCENDIS FORESTALS. PER CAUSES. 2006-2011 
Font:  Anuari estadístic de Catalunya
 

2006
2007
2008
2009
2010
2011
Accidentals
    99
67
37
106
61
65
ferrocarrils
3
6
5
2
3
3
línies elèctriques
28
40
23
50
31
30
motors i altres
68
21
9
54
27
32
Intencionats
156
122
94
179
121
150
Naturals
98
52
38
94
32
41
Negligències
198
241
190
258
197
259
abocadors
0
3
1
3
1
0
cigarrets
51
26
22
53
25
30
crema agrícola
34
82
70
68
60
102
crema pastures
6
4
14
5
3
9
fogueres
26
38
15
30
27
26
treballs forestals
20
33
16
14
9
21
altres
61
55
52
85
72
71
Revifats
14
10
5
17
3
5
Desconegudes
64
86
57
92
61
66
Total
629
578
421
746
475
586












.






Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Prevenció d'incendis

dimarts, 8 de maig del 2012

Parc eòlic marí de l'Ametlla de Mar







Simulacions fotogràfiques realitzades
Simulació fotogràfica de la vista des de les platges de l'Ametlla.





Simulació fotogràfica de la vista des del port de l'Ametlla.



diumenge, 11 de març del 2012

Incendis forestals


A conseqüència d’unes condicions meteorològiques, que estan produint una forta sequera que s’allarga ja des de començament d’any i afecta a tot el nostre país, s’han donat les condicions idònies per l’aparició dels primer incendis importants de l’any. Els forts vents de, tramuntanes, mestrals i vents de component nord, n’ha agreujat la situació i afavorit la seva extensió i dificultant molt l’acció de bombers i voluntaris.


Claus de la notícia:
  • 15 febrer 2012. La falta de pluges i la baixa humitat fan que augmenti el risc d'incendis en aquest hivern tant sec. Per l’alt risc d’incendis, el Departament d'Agricultura de la Generalitat ha avançat un mes les restriccions de fer foc al bosc. Habitualment, la prohibició abasta el període del 15 de març al 15 d’octubre. 
  •  En els últims tres mesos les pluges a Catalunya han estat pràcticament testimonials.
  • La conjunció de vent, temperatures sostingudes i una humitat molt baixa en l'ambient i en la massa forestal, especialment en l'Empordà, Terres de l'Ebre i Pirineu i Prepirineu, fan que el risc es mantingui molt alt. 
  • Algunes fonts ("no autoritzades") apunten com a possibles causants, també, a les espurnes produïdes en límies elèctriques.
  • Catalunya ha patit més de 850 incendis forestals i agrícoles des de principis d'any, davant d'un hivern excepcional per la falta de precipitacions.
  •  Es calcula a finals del dia d’avui, ja s’haurà cremat una superfície tres cops superior a les cremades en el mateix període del 2011.
  • La situació és tal que el Consell Executiu ja ha donat ordres a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura i Medi Natural de posar a treballar els seus protocols, de cara a una possible activació de la fase d'alerta per sequera.


Mapa de la situació de risc d'incendi. 11.03.2012



Mapa del Pla Alfa. situació a 11.03.2012



Links:



Aquesta notícia a la premsa:



dimecres, 15 de febrer del 2012

Normativa europea sobre el “benestar animal”


Acostumo a seguir els articles que publica el periodista Vidal Maté, especialista en temes agro-ramaders, especialment en el suplement dominical d’economia del diari “El Pais”. Acostumen a ser articles molt interessants i que tracten de diversos aspectes de l’agricultura i ramaderia. Molts d'aquests temes que tracta acaben tenint, de retruc, una incidència en el conjunt del medi natural i per aquest fet considero molt interessant i recomanable la seva lectura (veure links).

Claus de la notícia:
  • El benestar animal, des de la producció al sacrifici, constitueix un dels reptes de l'Administració Comunitària els últims anys. Brussel·les les ha justificat l'exigència de donar un bon tracte als animals per raons ètiques i morals i en resposta a un sentir de la societat.
  • Espanya disposa d'unes 1.200 granges, amb un cens de 44 milions d'unitats i una producció superior als 1.000 milions de dotzenes d'ous. D'aquest volum, més del 95% són ous produïts per gallines ubicades en gàbies. Fins ara, el sistema de producció en gàbies preveia l'existència de 10 animals, amb una superfície per unitat de 550 centímetres quadrats. Amb la nova reglamentació, les gàbies han de ser més grans, per donar cabuda a 20 o més animals, però amb una superfície per unitat de 750 centímetres quadrats.
  • Aquests canvis suposen la necessitat de disposar de més espai per ubicar el mateix nombre d'animals. El seu compliment ha exigit la reforma de les naus, la construcció d'altres i ajustos en els censos. Les gàbies han de complir, a més, una sèrie d'exigències. Segons les dades dels productors, el procés per modificar gàbies i, en altres casos, les pròpies granges, representa un cost inicial de gairebé 20 euros per animal, el que equival a uns 600 milions d'euros per tot el sector. 
  • Les granges que no hagin fet la reforma ni assumit el compromís de fer-la, haurien d'haver tancat el passat 1 de gener. Igualment, hauran de tancar el pròxim 31 de juliol les que hagin subscrit el compromís de modificar instal.lacions i no el portin a terme en aquest termini.
  • Espanya compta avui amb una mica més de 90.000 granges de porcs, de les quals unes 40.000 tenen mares. La mesura no afecta les explotacions amb menys de 10 animals, de manera que només s'aplicaria a unes 23.000 granges. 
  • El cost d'aquests canvis s'estima entre 125 i 200 euros per animal. Amb un cens de 1,5 milions de truges, la suma total pujaria a uns 300 milions d'euros, segons les dades manejades per l'organització sectorial Associació Nacional de Productors de Porcí.
  • En el cas dels animals per a engreix, més de 40 milions d'unitats, les exigències es concreten en l'espai i, sobretot, en la construcció de sòls amb l'existència de reixetes i embornals per facilitar el benestar dels animals. El cost d'aquesta adaptació per animal s'estima en uns 15 euros, i la despesa total, en 400 milions d'euros. 
  • L'aplicació de la normativa en tot el sector es calcula que pot suposar un increment de costos del 10%. Com en l'avicultura, aquest augment pot ser un handicap a l'hora de vendre a l'exterior, on es col · loca el 30% de la producció.
  • Altres produccions importants, com el boví, no es veuen afectades per noves exigències de benestar animal. 

Posteriorment a la redacció d’aquesta notícia, Antonio Cerrillo publica un article sobre la mateixa temàtica ("El bienestar animal tiene alto precio") que complementa a l’anterior i del que teniu la referència en els links. Antonio Cerrillo es un periodista especialitzat en medi ambient (Premi Nacional de Periodisme Ambiental 2004) que escriu normalment a La Vanguardia i del que tampoc hem perdo mai els seus articles. Junt amb Vidal Maté són dos dels periodistes que considero de lectura obligada i excel·lents creadors d’opinió.

Antonio Cerrillo. La Vangardia 26.02.2012.
  • El problema és que l'exigència per complir les normes arriba en plena crisi.
  • Les alarmes es van encendre quan, el 26 de gener, la UE va enviar un requeriment a Espanya (ia altres 12 països) per la deficient aplicació de la legislació en matèria de benestar animal. Abans de l'1 de gener d'aquest any s'havien d'haver retirat les velles i inadequades gàbies per a les gallines ponedores. Però, tot i les reiterades crides de la UE, les seves peticions no han tingut efecte. 
  • L'expedient pot donar lloc a un procediment d'infracció i sanció, de manera que la factura del benestar animal pot encarir més. "Els ramaders s'han adormit, van al ralentí en el compliment de les exigències europees de benestar animal, i d'aquí l'ultimàtum de la UE". 
  • A Catalunya, estan afectades 118 explotacions de gallines ponedores (amb 4,5 milions d'animals), i es calcula que només un terç d'elles (i dels animals) compleix amb les exigències, un altre terç és en procés d'adequació, i la resta té la tasca pendent, segons estimacions de José Segura, responsable del sector avícola d'Unió de Pagesos. 
  • La inversió necessària (a Catalunya) a les granges de gallines ponedores estaria entre 45 i 70 milions d'euros, mentre que les 1.650 granges i les 450.000 truges gestants necessiten uns 90 milions. Ara, només el 25% d'aquestes últimes granges estan adaptades (encara tenen temps fins a final d'any). 
  • Fins i tot, per urgir els canvis, Agricultura permet prorrogar l'adaptació a les granges de gallines fins al 31 de juliol sempre que els ous no vagin al consum directe, sinó als restaurants o la indústria.

Fonts de la notícia
Vidal Maté. Granjas de cinco estrellas (El Pais, 15.01.2012)
Antonio Cerrillo. El bienestar animal tiene un alto precio (La Vanguardia 26.02.2012)


Links:
Vidal Maté. Granjas de cinco estrellas (El Pais, 15.01.2012)
Articles publicats per Vidal Maté a “El Pais”
Recull dels articles publicats per Vidal Maté (Agronegocios)

Antonio Cerrillo. El bienestar animal tiene un alto precio (La Vanguardia 26.02.2012)
Articles publicats per Antonio Cerrillo, periodista especialitzat en medi ambient, a "La Vanguardia"


Normativa sobre benestar animal
Nova normativa de benestar animal. Molins es reuneix amb el sector porcí català per tractar sobre la nova normativa de benestar animal (29.07.2011).


dijous, 2 de febrer del 2012

Balanç meteorològic de l’any 2011 (2º part)


L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya (segona part) 


És interessant seguir analitzant el comportament meteorològic durant 2011 a Catalunya i a Espanya i estudiar-ne les desviacions i anomalies registrades.



TEMPERATURES A CATALUNYA (Informació de MeteoCat)

Després d’un 2010 que havia resultat un dels anys més freds de les darreres dècades a Catalunya, la temperatura mitjana de l’any 2011 (figura 1) ha superat la mitjana climàtica arreu del país. Segons la zona, ha quedat lleugerament per sobre o per sota de les dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara eren els anys més càlids enregistrats a Catalunya.

Pel que fa als valors de la temperatura mitjana anual als indrets més càlids del país, aquesta ha superat els 16 ºC al litoral Central i Sud, així com a les zones més baixes de la Ribera d’Ebre i en alguns sectors del cap de Creus. Tal i com s’ha anat observant els darrers anys, la temperatura mitjana anual més alta de Catalunya s’ha mesurat al centre de Barcelona. Aquest fet es deu bàsicament a l’elevada temperatura nocturna que provoca l’illa de calor urbana. A l’altre extrem, pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, enguany només ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i als cims més alts del Montseny i del massís dels Ports.

Respecte la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2011 s’ha situat entre +0,5 i +1,5 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid en conjunt.

Les anomalies de temperatura més importants, superiors a +1,5 ºC, s’han enregistrat a zones enlairades del prelitoral, de l’interior i del Prepirineu. En canvi, les anomalies menys destacables s’han produït en punts de la Costa Brava.

Pel que fa a l’aigua del mar, la temperatura mitjana del mar en superfície del 2011 a l’Estartit ha estat de 17,5 ºC. Es tracta del segon valor més alt de tota la sèrie (1974-2011), igualant el de l’any 2006 i una dècima per sota dels 17,6 ºC del 1990.



Figura 1. Temperatures mitjanes de l'any 2011. Font: MeteoCat
Figura 2. Desviació de les temperatures mitjanes de l'any 2011, respecte de les normals. Font: MeteoCat
Figura 4. Observatori de l'Ebre (Roquetes). Gràfic d'anomalies de les temperatures mitjanes anuals. Font: MeteoCat
Figura 4. Observatori Fabra (Barcelona). Gràfic d'anomalies de les temperatures mitjanes anuals. Font: MeteoCat



TEMPERATURES A ESPANYA (Informació d'AEMET)

L'any ha estat molt càlid a extremadament càlid a tot Espanya, excepte en part de l'arxipèlag canari on ha tingut caràcter càlid. Només a les Balears i part de Canàries les anomalies tèrmiques, encara que positives en tot cas, no van aconseguir el valor de +1 º C, mentre que a la resta d'Espanya van oscil · lar en general entre +1 º C i 2 º C, amb valors molt propers als +2 º C, en àrees del sud de Castella-la Manxa, País Basc, Navarra i nord de Catalunya.

Els dos primers mesos de l'any van ser una mica més càlids del normal i en tots dos les temperatures mitjanes es van situar de mitjana 0,5 º C per sobre dels corresponents valors normals. Després d'un mes de març de temperatures pràcticament normals, tant el mes d'abril com el de maig van ser extremadament càlids a tot Espanya, amb unes temperatures mitjanes que van superar respectivament en 3,9 º C i 2,9 º C els corresponents valors normals. El mes d'abril de 2011 va ser el més càlid en el conjunt d'Espanya de tota la sèrie històrica (des de 1951), amb més d'un grau de diferència respecte a l'any 1997 que havia estat l'abril més càlid fins al present, mentre que maig va ser el tercer mes de maig més càlid de l'esmentada sèrie històrica només superat pels dels anys 1964 i 2006.

En quan al trimestre, estiuenc, es destaca que els mesos de juny i agost van ser molt càlids, amb uns valors de l'anomalia tèrmica mitjana sobre Espanya de 1,5 º C i 1,4 º C respectivament, mentre que el mes de juliol pel contra va ser de temperatures al voltant de les normals en conjunt, i va ser curiosament l'únic mes de l'any amb una anomalia tèrmica negativa (-0,1 º C), el que va fer que fos el mes de juliol menys càlid des del 2002.

El trimestre setembre-novembre, seguint la mateixa tònica que s'està produint des de l'inici de l'any 2011 va resultar molt càlid, aconseguint les temperatures mitjanes amitjanades sobre el conjunt d'Espanya un valor que supera en 1,8 º C el valor mitjà normal sempre prenent com a referència el període 1971-2000. El valor més elevat entre els de les anomalies tèrmiques mitjanes mensuals es va observar a l'octubre amb 2,1 º C, seguit de setembre amb 1,8 º C i novembre amb 1,6 º C. Finalment desembre va ser en conjunt normal a lleugerament més càlid del normal, havent resultat càlid a molt càlid en el terç nord-est peninsular i per contra una mica més fred del normal al sud-oest.

Les temperatures més elevades de l'any 2011 es van registrar al final de la segona desena d'agost, aconseguint-se el dia 19 els valors extrems de 42,5 º C a Morón de la Frontera i de 42,0 º C a Sevilla-San Pablo i Badajoz- Base de Talavera la Real. També cal ressenyar les elevades temperatures registrades en l'última desena de juny, especialment entre els dies 26 i 29 al centre i nord peninsulars, registrant 41,0 º C a Bilbao-aeroport el dia 27 de juny i 40,9 º C a Orense el dia 2. D'altra banda cal destacar les temperatures diürnes excepcionalment altes que s'han registrat a la primera desena d'abril amb un valor màxim de 37,4 º C a Múrcia el dia 9 d'abril, així com en la primera quinzena d'octubre, aconseguint valors màxims per sobre de 35 º a l'oest d'Andalusia, amb un màxim de 36,5 º C a Jerez el 12 d'octubre.



Figura 5. Classificació de temperatures mitjanes de l'any 2011. Font: Meteomarxalenes

Figura 6. Evolució de les temperatures mitjanes anuals (Espanya). Font AEMET





PRECIPITACIONS A CATALUNYA (Informació de Meteocat)

Pel que fa a la precipitació acumulada (figura 7), l’any 2011 ha tingut un comportament força contrastat entre les comarques de la meitat oriental i occidental del país. Ha estat un any plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, especialment a les comarques del litoral Central, així com al Montseny, les Guilleries, Collsacabra, al Pirineu més oriental i en algun punt localitzat de la Catalunya Central. En canvi, ha estat un any sec a la meitat oest del país, sobretot a l’Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l’Ebre. Dins de la mateixa meitat oest, destaquen dos sectors als extrems nord i sud on la precipitació anual ha superat la mitjana climàtica i el 2011 es pot qualificar de plujós. Són el massís dels Ports i les zones més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

La quantitat de precipitació que s’ha acumulat al llarg del 2011 mostra la gran irregularitat espacial de la pluviometria a Catalunya. Les quantitats més extremes cal situar-les a les zones més baixes del pla de Lleida, on s’han acumulat entre 250 i 300 mm, mentre que s’han superat els 1.400 mm en punts de la Vall de Camprodon (el Ripollès), de la Vall d’en Bas (la Garrotxa), als cims del Montseny i a les cotes més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

A banda d’aquestes quantitats extremes, cal destacar les següents zones on s’han superat els 1.000 mm de precipitació anual: el sector més oriental del Pirineu i Prepirineu, el Collsacabra, les Guilleries, el massís del Montseny, les cotes més altes del Pirineu occidental i el massís dels Ports. D’altra banda, cal destacar que la precipitació del 2011 ha superat els 800 mm a bona part del quadrant nord-est del país, excepte a la franja litoral, així com a l’Alt Berguedà, al Barcelonès i en alguns punts del prelitoral central.

Pel que fa a distribució al llarg de l’any, hi ha hagut només dos mesos (març i novembre) clarament plujosos arreu del país, mentre que la resta de mesos han presentat una gran irregularitat espacial.

En conjunt, cal destacar que la precipitació acumulada ha superat la mitjana climàtica en zones on aquesta és ja elevada, com ara al Pirineu oriental i a les comarques del nord-est. En canvi, ha quedat clarament per sota precisament a les zones on la mitjana climàtica ja és més escassa, com és el cas de les comarques de ponent. D’aquesta manera, el 2011 s’ha accentuat la irregularitat pluviomètrica pròpia del clima de Catalunya.

Cal destacar que al centre de la ciutat de Barcelona la precipitació recollida ha representat fins a més d’un 150% de la mitjana climàtica, essent la zona del país amb un superàvit pluviomètric més destacat en percentatge.

Un exemple d’aquesta irregularitat és la precipitació recollida a dues comarques pirinenques veïnes, com són la Cerdanya i el Ripollès. Si bé a la primera el dèficit pluviomètric ha estat notable, a la segona s’ha enregistrat la precipitació més abundant del país, de manera que hi ha més de 1.000 mm de diferència entre la precipitació recollida al fons de la Cerdanya (442,9 mm a Das) i la d’algunes valls del Ripollès (1.487,2 mm a Sant Pau de Seguries).


CONQUES HIDROGRÀFIQUES (Informació de MeteoCat)

A Catalunya, la precipitació del 2011 ha superat la mitjana climàtica a les conques dels rius catalans que desemboquen directament al Mediterrani, mentre que ha quedat per sota a gran part de les conques del Segre i l’Ebre. Pel que fa a les zones on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, destaquen el tram superior del Segre, la conca de Tremp i l’extrem oriental del Delta, on la precipitació del 2011 ha significat al voltant d’un 60% respecte la mitjana climàtica.


Figura 7. Precipitació acumulada durant l'any 2011. Font: MeteoCat
Figura 8. Diferències en % de  la precipitació acumulada durant l'any 2011, respecte de la mitjana normal. Font: MeteoCat
Figura 9. Observatori de l'Ebre (Roquetes). Sèrie de l'evolució de les precipitacions acumulades anuals. Font: MeteoCat

Figura 10. Observatori Fabra (Barcelona). Sèrie de l'evolució de les precipitacions acumulades anuals. Font: MeteoCat




PRECIPITACIONS  EN EL CONJUNT D’ESPANYA (Informació d’AEMET)

L'any 2011 ha resultat més sec del normal en el conjunt d'Espanya, sent el dèficit de pluges més acusat en l'extrem nord peninsular i algunes zones de l'interior de la meitat sud. La precipitació mitjana a Espanya, que s'estima què va ser al voltant dels 565 mm., S'ha situat un 13% per sota del normal (període de referència 1971-2000).

L'any va començar amb unes precipitacions una mica per sota dels valors normals, de manera que la precipitació mitjana en el conjunt dels mesos de gener i febrer es va situar al voltant d'un 15% per sota del seu valor mitjà normal. Les precipitacions del trimestre primaveral van ser per contra lleugerament superiors en conjunt al valor normal. Això va ser a causa de les abundants precipitacions del mes de març que van superar de mitjana en més d'un 65% el seu valor mitjà, mentre que els mesos d'abril i maig van ser de precipitacions al voltant de les normals. Després d'un estiu sec, en què la precipitació mitjana sobre Espanya va quedar prop d'un 35% per sota del valor normal del trimestre, el mes de setembre va ser el més sec de l'any, atès que la precipitació mensual només va aconseguir la tercera part del seu valor mitjà normal, el que va fer d'aquest mes el setembre més sec a Espanya des de 1988. Octubre va ser també relativament sec, encara que no tant com setembre, amb una precipitació mitjana mensual que va quedar un 35% per sota del valor normal. Per contra el mes de novembre va ser humit a molt humit en la major part d'Espanya, especialment a les regions mediterrànies, amb una precipitació mitjana que va suposar un 40% més que el valor normal d'aquest mes, Això va fer que a llarg d'aquest mes es va reduir apreciablement el dèficit de pluges acumulat des del mes de juny. Finalment el desembre canvi de nou la situació meteorològica predominant ha estat en termes relatius el mes més sec de l'any, atès que la precipitació mitjana va ser de 25 mm., El que suposa tan sols un 30% del valor mitjà per a aquest mes (82 mm .).

Al mapa que s'adjunta (figura 11) s'aprecia que en aquest any només les precipitacions només van superar els valors mitjans a l'est de Catalunya, així com en part de les Balears i algunes àrees molt reduïdes de les Canàries, Extremadura, litoral d'Andalusia i zona del Sistema Central . A la resta d'Espanya les precipitacions han quedat en general per sota del normal, superant el dèficit pluviomètric el 25% a la franja nord peninsular que s'estén des del nord de Galícia al nord d'Aragó, així com en àmplies zones de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, nord d'Andalusia i interior de València.

Entre les situacions que van donar lloc a precipitacions intenses en aquest any cal destacar les que es van registrar al llarg de novembre, en concret entre els dies 4 i 6, quan hi va haver precipitacions importants al País Basc i nord-oest de Navarra, arribant a totalitzar en alguns punts quantitats superiors als 200 mm, així com entre els dies 19 i 23 de novembre, en els que van registrar precipitacions molt intenses a Múrcia, nord de València i extrems nord i sud de Catalunya. En aquest episodi es va registrar el dia 18 de novembre a Múrcia-San Javier el valor més elevat de precipitació diària entre observatoris principals de l'any, que va ser de 144,9 mm.



Figura 11. Diferències entre les percipitacions totals acumulades de l'any 2011 respecte dels valors considerats normals, expresat en %. Font AEMET




Figura 12. Classificació de les precipitacions mitjanes caigudes durant l'any 2011. Font: Meteomarxalenes




RADIACIÓ SOLAR - INSOLACIÓ (Informació de MeteoMarxalenes)

L'any va ser, en el seu conjunt, més assolellat del normal en gairebé tot Espanya. Només a les Canàries, nord de Galícia, part d'Astúries i costa catalana la insolació va quedar una mica per sota del seu valor normal. No obstant això, les diferències relatives entre la insolació acumulada i el seu valor mitjà es van mantenir en totes les regions per sota del 25%.


Figura 13. Variació de les hores de sol rebudes durant l'any 2011 respecte del que seria normal. Font: Meteomarxalenes



LINKS:
GENCAT (MeteoCat): L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya
AEMET: El año 2011 se confirma como el más cálido de la serie histórica
Meteomarxalenes: Resumen del año 2011
MeteoPrat: El año 2011 se confirma como el más cálido de la serie histórica