L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya (segona part)
És interessant seguir analitzant el comportament meteorològic durant 2011 a Catalunya i a Espanya i estudiar-ne les desviacions i anomalies registrades.
TEMPERATURES A CATALUNYA (Informació de MeteoCat)
Després d’un 2010 que havia resultat un dels anys més freds de les darreres dècades a Catalunya, la temperatura mitjana de l’any 2011 (figura 1) ha superat la mitjana climàtica arreu del país. Segons la zona, ha quedat lleugerament per sobre o per sota de les dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara eren els anys més càlids enregistrats a Catalunya.
Pel que fa als valors de la temperatura mitjana anual als indrets més càlids del país, aquesta ha superat els 16 ºC al litoral Central i Sud, així com a les zones més baixes de la Ribera d’Ebre i en alguns sectors del cap de Creus. Tal i com s’ha anat observant els darrers anys, la temperatura mitjana anual més alta de Catalunya s’ha mesurat al centre de Barcelona. Aquest fet es deu bàsicament a l’elevada temperatura nocturna que provoca l’illa de calor urbana. A l’altre extrem, pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, enguany només ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i als cims més alts del Montseny i del massís dels Ports.
Respecte la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2011 s’ha situat entre +0,5 i +1,5 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid en conjunt.
Les anomalies de temperatura més importants, superiors a +1,5 ºC, s’han enregistrat a zones enlairades del prelitoral, de l’interior i del Prepirineu. En canvi, les anomalies menys destacables s’han produït en punts de la Costa Brava.
Pel que fa a l’aigua del mar, la temperatura mitjana del mar en superfície del 2011 a l’Estartit ha estat de 17,5 ºC. Es tracta del segon valor més alt de tota la sèrie (1974-2011), igualant el de l’any 2006 i una dècima per sota dels 17,6 ºC del 1990.
 |
| Figura 1. Temperatures mitjanes de l'any 2011. Font: MeteoCat |
 |
| Figura 2. Desviació de les temperatures mitjanes de l'any 2011, respecte de les normals. Font: MeteoCat |
 |
| Figura 4. Observatori de l'Ebre (Roquetes). Gràfic d'anomalies de les temperatures mitjanes anuals. Font: MeteoCat |
 |
| Figura 4. Observatori Fabra (Barcelona). Gràfic d'anomalies de les temperatures mitjanes anuals. Font: MeteoCat |
TEMPERATURES A ESPANYA (Informació d'AEMET)
L'any ha estat molt càlid a extremadament càlid a tot Espanya, excepte en part de l'arxipèlag canari on ha tingut caràcter càlid. Només a les Balears i part de Canàries les anomalies tèrmiques, encara que positives en tot cas, no van aconseguir el valor de +1 º C, mentre que a la resta d'Espanya van oscil · lar en general entre +1 º C i 2 º C, amb valors molt propers als +2 º C, en àrees del sud de Castella-la Manxa, País Basc, Navarra i nord de Catalunya.
Els dos primers mesos de l'any van ser una mica més càlids del normal i en tots dos les temperatures mitjanes es van situar de mitjana 0,5 º C per sobre dels corresponents valors normals. Després d'un mes de març de temperatures pràcticament normals, tant el mes d'abril com el de maig van ser extremadament càlids a tot Espanya, amb unes temperatures mitjanes que van superar respectivament en 3,9 º C i 2,9 º C els corresponents valors normals. El mes d'abril de 2011 va ser el més càlid en el conjunt d'Espanya de tota la sèrie històrica (des de 1951), amb més d'un grau de diferència respecte a l'any 1997 que havia estat l'abril més càlid fins al present, mentre que maig va ser el tercer mes de maig més càlid de l'esmentada sèrie històrica només superat pels dels anys 1964 i 2006.
En quan al trimestre, estiuenc, es destaca que els mesos de juny i agost van ser molt càlids, amb uns valors de l'anomalia tèrmica mitjana sobre Espanya de 1,5 º C i 1,4 º C respectivament, mentre que el mes de juliol pel contra va ser de temperatures al voltant de les normals en conjunt, i va ser curiosament l'únic mes de l'any amb una anomalia tèrmica negativa (-0,1 º C), el que va fer que fos el mes de juliol menys càlid des del 2002.
El trimestre setembre-novembre, seguint la mateixa tònica que s'està produint des de l'inici de l'any 2011 va resultar molt càlid, aconseguint les temperatures mitjanes amitjanades sobre el conjunt d'Espanya un valor que supera en 1,8 º C el valor mitjà normal sempre prenent com a referència el període 1971-2000. El valor més elevat entre els de les anomalies tèrmiques mitjanes mensuals es va observar a l'octubre amb 2,1 º C, seguit de setembre amb 1,8 º C i novembre amb 1,6 º C. Finalment desembre va ser en conjunt normal a lleugerament més càlid del normal, havent resultat càlid a molt càlid en el terç nord-est peninsular i per contra una mica més fred del normal al sud-oest.
Les temperatures més elevades de l'any 2011 es van registrar al final de la segona desena d'agost, aconseguint-se el dia 19 els valors extrems de 42,5 º C a Morón de la Frontera i de 42,0 º C a Sevilla-San Pablo i Badajoz- Base de Talavera la Real. També cal ressenyar les elevades temperatures registrades en l'última desena de juny, especialment entre els dies 26 i 29 al centre i nord peninsulars, registrant 41,0 º C a Bilbao-aeroport el dia 27 de juny i 40,9 º C a Orense el dia 2. D'altra banda cal destacar les temperatures diürnes excepcionalment altes que s'han registrat a la primera desena d'abril amb un valor màxim de 37,4 º C a Múrcia el dia 9 d'abril, així com en la primera quinzena d'octubre, aconseguint valors màxims per sobre de 35 º a l'oest d'Andalusia, amb un màxim de 36,5 º C a Jerez el 12 d'octubre.
 |
| Figura 5. Classificació de temperatures mitjanes de l'any 2011. Font: Meteomarxalenes |
 |
| Figura 6. Evolució de les temperatures mitjanes anuals (Espanya). Font AEMET |
PRECIPITACIONS A CATALUNYA (Informació de Meteocat)
Pel que fa a la precipitació acumulada (figura 7), l’any 2011 ha tingut un comportament força contrastat entre les comarques de la meitat oriental i occidental del país. Ha estat un any plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, especialment a les comarques del litoral Central, així com al Montseny, les Guilleries, Collsacabra, al Pirineu més oriental i en algun punt localitzat de la Catalunya Central. En canvi, ha estat un any sec a la meitat oest del país, sobretot a l’Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l’Ebre. Dins de la mateixa meitat oest, destaquen dos sectors als extrems nord i sud on la precipitació anual ha superat la mitjana climàtica i el 2011 es pot qualificar de plujós. Són el massís dels Ports i les zones més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.
La quantitat de precipitació que s’ha acumulat al llarg del 2011 mostra la gran irregularitat espacial de la pluviometria a Catalunya. Les quantitats més extremes cal situar-les a les zones més baixes del pla de Lleida, on s’han acumulat entre 250 i 300 mm, mentre que s’han superat els 1.400 mm en punts de la Vall de Camprodon (el Ripollès), de la Vall d’en Bas (la Garrotxa), als cims del Montseny i a les cotes més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.
A banda d’aquestes quantitats extremes, cal destacar les següents zones on s’han superat els 1.000 mm de precipitació anual: el sector més oriental del Pirineu i Prepirineu, el Collsacabra, les Guilleries, el massís del Montseny, les cotes més altes del Pirineu occidental i el massís dels Ports. D’altra banda, cal destacar que la precipitació del 2011 ha superat els 800 mm a bona part del quadrant nord-est del país, excepte a la franja litoral, així com a l’Alt Berguedà, al Barcelonès i en alguns punts del prelitoral central.
Pel que fa a distribució al llarg de l’any, hi ha hagut només dos mesos (març i novembre) clarament plujosos arreu del país, mentre que la resta de mesos han presentat una gran irregularitat espacial.
En conjunt, cal destacar que la precipitació acumulada ha superat la mitjana climàtica en zones on aquesta és ja elevada, com ara al Pirineu oriental i a les comarques del nord-est. En canvi, ha quedat clarament per sota precisament a les zones on la mitjana climàtica ja és més escassa, com és el cas de les comarques de ponent. D’aquesta manera, el 2011 s’ha accentuat la irregularitat pluviomètrica pròpia del clima de Catalunya.
Cal destacar que al centre de la ciutat de Barcelona la precipitació recollida ha representat fins a més d’un 150% de la mitjana climàtica, essent la zona del país amb un superàvit pluviomètric més destacat en percentatge.
Un exemple d’aquesta irregularitat és la precipitació recollida a dues comarques pirinenques veïnes, com són la Cerdanya i el Ripollès. Si bé a la primera el dèficit pluviomètric ha estat notable, a la segona s’ha enregistrat la precipitació més abundant del país, de manera que hi ha més de 1.000 mm de diferència entre la precipitació recollida al fons de la Cerdanya (442,9 mm a Das) i la d’algunes valls del Ripollès (1.487,2 mm a Sant Pau de Seguries).
CONQUES HIDROGRÀFIQUES (Informació de MeteoCat)
A Catalunya, la precipitació del 2011 ha superat la mitjana climàtica a les conques dels rius catalans que desemboquen directament al Mediterrani, mentre que ha quedat per sota a gran part de les conques del Segre i l’Ebre. Pel que fa a les zones on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, destaquen el tram superior del Segre, la conca de Tremp i l’extrem oriental del Delta, on la precipitació del 2011 ha significat al voltant d’un 60% respecte la mitjana climàtica.
 |
| Figura 7. Precipitació acumulada durant l'any 2011. Font: MeteoCat |
 | |
|
 |
| Figura 9. Observatori de l'Ebre (Roquetes). Sèrie de l'evolució de les precipitacions acumulades anuals. Font: MeteoCat |
 |
| Figura 10. Observatori Fabra (Barcelona). Sèrie de l'evolució de les precipitacions acumulades anuals. Font: MeteoCat |
PRECIPITACIONS EN EL CONJUNT D’ESPANYA
(Informació d’AEMET)
L'any 2011 ha resultat més sec del normal en el conjunt d'Espanya, sent el dèficit de pluges més acusat en l'extrem nord peninsular i algunes zones de l'interior de la meitat sud. La precipitació mitjana a Espanya, que s'estima què va ser al voltant dels 565 mm., S'ha situat un 13% per sota del normal (període de referència 1971-2000).
L'any va començar amb unes precipitacions una mica per sota dels valors normals, de manera que la precipitació mitjana en el conjunt dels mesos de gener i febrer es va situar al voltant d'un 15% per sota del seu valor mitjà normal. Les precipitacions del trimestre primaveral van ser per contra lleugerament superiors en conjunt al valor normal. Això va ser a causa de les abundants precipitacions del mes de març que van superar de mitjana en més d'un 65% el seu valor mitjà, mentre que els mesos d'abril i maig van ser de precipitacions al voltant de les normals. Després d'un estiu sec, en què la precipitació mitjana sobre Espanya va quedar prop d'un 35% per sota del valor normal del trimestre, el mes de setembre va ser el més sec de l'any, atès que la precipitació mensual només va aconseguir la tercera part del seu valor mitjà normal, el que va fer d'aquest mes el setembre més sec a Espanya des de 1988. Octubre va ser també relativament sec, encara que no tant com setembre, amb una precipitació mitjana mensual que va quedar un 35% per sota del valor normal. Per contra el mes de novembre va ser humit a molt humit en la major part d'Espanya, especialment a les regions mediterrànies, amb una precipitació mitjana que va suposar un 40% més que el valor normal d'aquest mes, Això va fer que a llarg d'aquest mes es va reduir apreciablement el dèficit de pluges acumulat des del mes de juny. Finalment el desembre canvi de nou la situació meteorològica predominant ha estat en termes relatius el mes més sec de l'any, atès que la precipitació mitjana va ser de 25 mm., El que suposa tan sols un 30% del valor mitjà per a aquest mes (82 mm .).
Al mapa que s'adjunta (figura 11) s'aprecia que en aquest any només les precipitacions només van superar els valors mitjans a l'est de Catalunya, així com en part de les Balears i algunes àrees molt reduïdes de les Canàries, Extremadura, litoral d'Andalusia i zona del Sistema Central . A la resta d'Espanya les precipitacions han quedat en general per sota del normal, superant el dèficit pluviomètric el 25% a la franja nord peninsular que s'estén des del nord de Galícia al nord d'Aragó, així com en àmplies zones de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, nord d'Andalusia i interior de València.
Entre les situacions que van donar lloc a precipitacions intenses en aquest any cal destacar les que es van registrar al llarg de novembre, en concret entre els dies 4 i 6, quan hi va haver precipitacions importants al País Basc i nord-oest de Navarra, arribant a totalitzar en alguns punts quantitats superiors als 200 mm, així com entre els dies 19 i 23 de novembre, en els que van registrar precipitacions molt intenses a Múrcia, nord de València i extrems nord i sud de Catalunya. En aquest episodi es va registrar el dia 18 de novembre a Múrcia-San Javier el valor més elevat de precipitació diària entre observatoris principals de l'any, que va ser de 144,9 mm.
 |
| Figura 11. Diferències entre les percipitacions totals acumulades de l'any 2011 respecte dels valors considerats normals, expresat en %. Font AEMET |
 | |
| Figura 12. Classificació de les precipitacions mitjanes caigudes durant l'any 2011. Font: Meteomarxalenes |
RADIACIÓ SOLAR - INSOLACIÓ (Informació de MeteoMarxalenes)
L'any va ser, en el seu conjunt, més assolellat del normal en gairebé tot Espanya. Només a les Canàries, nord de Galícia, part d'Astúries i costa catalana la insolació va quedar una mica per sota del seu valor normal. No obstant això, les diferències relatives entre la insolació acumulada i el seu valor mitjà es van mantenir en totes les regions per sota del 25%.
 |
| Figura 13. Variació de les hores de sol rebudes durant l'any 2011 respecte del que seria normal. Font: Meteomarxalenes |
LINKS:
GENCAT (MeteoCat): L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya
AEMET: El año 2011 se confirma como el más cálido de la serie histórica
Meteomarxalenes: Resumen del año 2011
MeteoPrat: El año 2011 se confirma como el más cálido de la serie histórica
